CAMBRILS I LA MAR
LES XARXES DE PESCA ALS ANYS 50
Als anys 50 els pescadors de Cambrils quan sortien a la mar, utilitzaven xarxes bastant grans, i de tan en tan, les xarxes es trencaven ja que s’enganxaven amb una pedra o s’enganxaven al fons marí. Les xarxes eren fetes d’un material plàstic, concretament de niló, i duraven entre un i tres anys, depenent de l’ús que se’n feia.
Normalment, quan es trencaven les xarxes eren les dones les encarregades d’arreglar-les, aquestes rebien el nom de remendadores, i s’ajudaven d’agulles, agulles de remendar. Depenent de qui arreglava la xarxa podien trigar més o menys, però de mitjana tardaven un parell de dies.
Ara bé, si les xarxes eren velles o el forat era complicat d’arreglar, llavors se’n compraven de noves, i les velles es llençaven ja que no es podien reutlizar.
El pescador utilitzava diversos estris per remendar, un d'ells era la canya, a la qual se li donava la mida i la forma adequada per a l'acció de cosir, una espina de peix prou dura (rajada, vaca...) també podia servir per arreglar les xarxes.
Gairebé cada dia, les dones dels pescadors eren a la platja cosint i reparant els desperfectes dels arts. Remendaven totes juntes, així les més joves n'aprenien de les que tenien més experiència i en sabien més. Treballaven per a la barca de casa i s'ajudaven entre elles quan alguna tenia massa feina o I'estrip era difícil d'arreglar. Avui, però, molt poques dones remenden habitualment. Les dels patrons-armadors més joves només cusen per a la seva barca i les xarxes ja no s'estripen amb tanta facilitat com abans. Tot i així, encara podem trobar al Port de Cambrils algun home que remenda la xarxa, tot conservant l’ofici.